Piscina natural per a tortugues

Si teniu tortugues, peixos, un estany en un jardí, etc… i esteu farts/es de canviar l’aigua contínuament, aquí trobareu una solució senzilla.

Només necessiteu:
– Un recipient gran (Un cubell, test, galleda…)
– Terra volcànica (és el que va millor). Es pot trovar al brico depot, aki, leroy merlyn…
– Plantes aquàtiques. (es poden manllevar dels estanys dels parcs públics o bé comprar-ne aqui)
– Una bomba d’aigua. Si voleu la versió més sostenible aqui en teniu de solars.

El tema és muntar els recipients amb la terra volcànica i les plantes en una part elevada de tal manera que facin una cascada. La bomba se sitúa a la bassa principal.
Jo ho he fet a casa i fa 4 mesos que no canvio l’aigua, els ocells i les abelles hi veuen i fa una olor a riu brutal. Us deixo unes fotoz i vidioz. Val a dir que les plantes creixen molt ràpid, i que quan més creixen més aigua filtren.

Si voleu veure la versió per a persones cliqueu podeu mirar aquest post del nostre despatx d’arquitectura www.mutgearquitectes.com

 

Anuncios

Eficiència de l’aigua. Crèdit 3. Reducció del consum.

El crèdit 3 valora la reducció del consum dels diferents aparells domèstics. Per fer-ho calcularem el consum estàndar dels nostres aparells. En aquest còmput hem d’excloure el reg, el rentaplats i la rentadora. Per fer això calcularem primer el consum estàndar segons la EPA (Environemental Protection Agency) amb les seguents mesures:

Edificis comercials:

vàter: 1.6 gpf (6 l per descarrega)
urinal: 1.0 gpf (3.8 l per descarrega)
pica: 0.5 gpm (1.9 l per min)

Edificis residencials:

vàter: 1.6 gpf (6 l per descarrega)
pica: 2.2 gpm (8.36 l per min)
pica cuina: 2.2 gpm (8.36 l per min)
dutxa/banyera: 2.5 gpm (8.36 l per min)

Els gpf són “galons per flush” és a dir 1.6 galons per descàrrega. Tenint en compte que 1 galó americà són 3,8 litres estem parlant de 6 litres per descàrrega. Els gpm són galons per minut.
Llavors comparem aquest consums amb els nostres aparells instal·lats, ja siguin cisternes de doble descàrrega, com airejadors en les aixetes, etc. Si reduïm un 30% tenim 2 punts, un 35% tenim 3 punts, i un 40% tenim 4 punts.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
EdA. Crèdit1: Paisatgisme eficient.
EdA. Crèdit 2. Tecnologia sobre l’aprofitament.
EdA. Crèdit 3. Reducció de l’aigua de consum.
EdA. Crèdit 4. Reducció de l’aigua de procés.

 

Fotovoltàica vs tèrmica. Lluita de plaques.

En aquest post vull posar de manifest certes inquietuts que recentment hem discutit al nostre despatx (www.mutgearquitectes.com). Fa uns deu o quinze anys es va posar de moda la instal·lació de plaques solars tèrmiques, és a dir, per generar aigua calenta. Escalfar aigua amb la radiació solar és un objectiu molt lloable, però què en fem d’aquesta aigua?

Evidentment l’aigua que consumim no ve directament de les plaques, sinó que s’escalfa en un intercanviador amb un serpentí on s’entrecreuen els dos circuits i on s’acumula en un dipòsit. La quantitat de radiació que rebem a Catalunya és més gran a l’estiu, donada la inclinació del sol, aixi com el nombre d’hores de sol. En canvi quan consumim més aigua calenta és a l’hivern, ja sigui per a dutxar-nos o per escalfar la casa. Això fa que tinguem molts excedents d’aigua calenta a l’estiu, desgastant molt la instalació ja que no es pot “apagar”. En es seguents gràfics es mostra per una banda el consum (granate) respecte la producció (blava) i com aquests són inversos. Al gràfic de radiació solar (del Monstsant) es veu com a l’hivern tenim aproximadament la meitat de radiació que a l’estiu.
 
Què en diu de tot això la fotovoltàica? Dons diu que d’entrada és molt cara de fabricar, ja que les cèlules estan fetes de silici, i aquest és molt costós tan d’extreure com de manipular. Tot i això s’estan depurant les tècniques de manufactura i això esta fent que el preu dels panells fotovoltàics baixi.
extracció de silici
descens del preu de panell fotovoltaic
El fet és que l’energia produïda per les plaques fotovoltàiques s’aprofita tot l’any, ja que l’electricitat és la font més utilitzada en l’ús diari. El problema de l’electricitat avui en dia és com la guardem. Durant el día, si fa sol, podem consumir directament el que produïm. Els excedents del dia, s’enmagatzemen al kit de bateries, que donaran potència durant la nit. En funció del nombre de bateríes podrem dependre menys de la xarxa.

Anem a veure els pros i els contres:

SOLAR TÈRMICA
FOTOVOLTÀICA
A FAVOR
– Fàcil d’emmaguetzemar
– producció tot l’any
– baix manteniment
– es pot ampliar segons necessitat
– es pot integrar fàcilment
– possiblitat de vendre excedents
EN CONTRA
– Divergencia producció -consum
– Gran manteniment
– instalacions molt aparatoses
– necessitat de bateries
-per a grans consums fan falta molts m2.


Dons així està el debat. Jo crec que si reduïm el consum en calefacció i refrigeració, podem arribar a cobrir el 100% amb energia fotovoltàica utilitzant aerotèrmia i geotèrmia, ja que l’enemic del consum elèctric és l’efecte joule. Apa.

Eficiència de l’aigua. Crèdit 2. Innovacions en el tractament d’aigua.

Els consums domèstics d’aigua se solucionen suministrant la mateixa aigua per a tots els aparells. No obstant, no sempre necessitem la mateixa puresa. L’objectiu d’aquest crèdit és reduïr els volum d’aigua potable que es destina al transport de residus (aigues negres i grises). Les très estratègies que tenim, que poden ser complementàries, són bastant senzilles d’aplicar.

– Utilització d’aparells de baix consum d’aigua. Si utilitzem inodors de doble descàrrega, urinaris, aixetes amb airejadors, etc… reduïrem directament el consum d’aigua.

– Utilització d’aigua de pluja. Es pot fer servir per omplir les cisternes dels inodors.

– Reutilització d’aigues grises. Podem conduir l’aigua de les piques i la dutxa (grises) per omplir les cisternes dels inodors.

Com puntua LEED? Si reduïm el consum d’aigua potable destinada a sanejament en un 50% , o bé, tractem el 50% d’aigues residuals (al mateix edifici) obtindrem 2 punts.
Per fer l’aprofitament de l’aigua quelcom assumible, hem de prioritzar l’ús de l’aigua de pluja per a consums no potables. En general, el tractament in-situ és viable quan tenim grans consums. Si fem una estimació dels consum anual d’aigua podrem saber el tamany dels dipòsits acumuladors i si és necesari o no instalar sistemes de tractament d’aigua .

Eficiència de l’aigua. Crèdit 1. Paisatgisme eficient.

L’objectiu d’aquest crèdit és reduïr el consum d’aigua potable destinada a les zones verdes. La opitmització d’aquest factor depèn molt de la localització del projecte, amb factors com la radiació solar, la velocitat del vent, la geografía, característiques del terreny, etc. 

L’estratègia d’entrada és treballar amb plantes autòctones (Xerojardinería) adaptades al clima. Si volem afinar, estudiem el tipus i geometria del terreny, per veure el grau de permeabilitat i localitzar on va a parar l’aigua de pluja de manera natural, ja que aquesta sempre tendeix a seguir el seu curs tot i la intervenció de l’home. Podem situar les espècies amb més demanda d’aigua a les confluències de dos superfícies cóncaves (aiguafons) sempre que el terreny sigui suficientment impermeable. És molt important també subministrar una bona capa de substrat, ja que aquest reté la humitat en èpoques de sequía i redueix les pèrdues per evaporació.

Utilitzarem un estudi d’ombres de l’arbrat existent per a cada estació de l’any i situar les plantes en funció del grau de sol que rep. L’estudi d’aquestes ombres ens donarà un seguit de corves que podem utilitzar per posar cada planta allà on toca i crear recorreguts. Tot això reduïrà l’efecte illa de calor ja que a l’estiu, que és quan més es produeix aquest fenòmen tindrem les zones peatonals pavimentades a l’ombra de les copes dels arbres. També hem de tenir en compte la mida final de cada espècie i la rapidesa del seu creixement així com la varietat per fonamentar la migració d’insectes polinitzadors. Si hem triat bé les espècies, reduirem el consum de fertilitzants  i també el consum de l’aigua de reg. I com a norma general, cal evitar les superfíes de gespa com a solució genèrica, ja que requereixen molt manteniment i aigua.

Photo courtesy of Aquacraft, Inc.



Cal recordar que aquest és un estalvi passiu, simplement treballant amb seny i sentit comú. Ara bé, també podem intervenir en els sistemes de reg per fer-los més eficients.

D’entrada hi ha dues coses que podem fer per estalviar aigua de reg. Una és realitzar un bon manteniment de les tuberies i altres mecanismes per evitar pèrdues, sobretot a les juntes. L’altra és ajustar l’horari i durara del reg (tots hem vist aspersors engegats en rotondes en dies de pluja). En quant al tipus de reg, el més eficient és el gota a gota (drip irrigation) ja que el pots regular segons l’espècie.

Com puntua LEED? 

1.- Per obtenir 2 punts hem de reduïr el consum d’aigua potable en un 50% un dia d’estiu, utilitzant els seguents factors:

– Tipus de planta, densitat i factors microclimàtics
– Eficiència en el sistema de reg
– Utilització d’aigua de pluja
– Utilització d’aigua reciclada
– Utilització d’aigua tractada per una agencia pública (no potable, per exemple freàtica)

2.- Per obtenir 4 punts no podem utlititzar aigua potable, pel que hem d’utilitzar només els tipus d’aigua anteriors o bé plantar espècies que no necessitin cap sistema de reg (permeten 1 any de reg per l’assentament de les plantes).

3.- Si reduïm un 100% l’ús d’aigua potable i més d’un 50% l’aigua no potable obtenim la suma dels punts anteriors, és a dir 6 punts.

Crèdits relacionats:

LL.S. Cr 5.1: Desenvolupament de l’entorn i protecció de l’hàbitat.
LL.S. Cr 5.2: Maximitzar l’espai obert.
Ll.S. Crèdit 6.1. Aigua de pluja: Quantitat.
Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
LL.S. Cr 7.1: Efecte illa de calor.

LL.S. Cr 7.2: Efecte illa de calor. Cobertes.
E.A. Prereq 1. Funcionar amb la mínima energía.
E.A. Cr 1. Eficiència als espais verds.

  

Eficiència de l’aigua. Prerequisit 1. Reducció del consum

Els prerequisits al sistema LEED serveixen per a assegurar d’entrada un cert nivell d’eficiència. En aquest cas ens demanen que reduïm un 20% el consum d’aigua potable. En aquest còmput hem d’excloure el reg, el rentaplats i la rentadora. Per fer això calcularem primer el consum estàndar segons la EPA (Environemental Protection Agency) amb les seguents mesures:


Edificis comercials:

vàter: 1.6 gpf (6 l per descarrega)
urinal: 1.0 gpf (3.8 l per descarrega)
pica: 0.5 gpm (1.9 l per min)

Edificis residencials:

vàter: 1.6 gpf (6 l per descarrega)
pica: 2.2 gpm (8.36 l per descarrega)
pica cuina: 2.2 gpm (8.36 l per descarrega)
dutxa/banyera: 2.5 gpm (8.36 l per descarrega)

Els gpf són “galons per flush” és a dir 1.6 galons per descàrrega. Tenint en compte que 1 galó americà són 3,8 litres estem parlant de 6 litres per descàrrega. Els gpm són galons per minut.

La primera mesura per assolir aquest 20% de reducció seria col·locar airejadors i reguladors de flux a les piques de banys i cuines i a la dutxa, així com utilitzar vàters amb doble descàrrega (3 i 6l) en comptes dels tradicionals de 8 litres. Una mesura una mica més cara és instalar sensors de presència a les aixetes amb el que podem reduïr un 60% el consum d’aquestes. Per a edificis de més entitat cal passar per un anàlisis del consum i un estudi sobre els patrons de comportament dels usuaris per afinar les mesures adoptades.

Crèdits relacionats:

Ll.S. Crèdit 6.2. Aigua de pluja: Qualitat.
EdA. Crèdit1: Paisatgisme eficient.
EdA. Crèdit 2. Tecnologia sobre l’aprofitament.
EdA. Crèdit 3. Reducció de l’aigua de consum.
EdA. Crèdit 4. Reducció de l’aigua de procés.

Eficiència de l’aigua. Introducció

Ara que venen plujes, parlem de l’aigua. Als nostres edificis tenim tres àmbits on és molt important regular el consum d’aigua. El primer és l’aigua que va per l’interior de l’edifici, és a dir la que fem servir per la dutxa o bé per veure (la que entra embotellada també conta!). L’aigua exterior fa referència principalment a la de rec. L’aigua processada correspon a la dels sistemes de calefacció, refrigeracio, la del rentavaixelles, rentadora, etc…

Els tres punts claus de l’aigua:

Medi ambient:

Per a tenir reserves d’aigua construïm preses, excavem pous, drenem cossos d’aigua naturals a velocitats molt superior a la que aquests cossos es poden recuperar. Aquestes intervencions al medi afecten de retruc a altres ecosistemes. La construcció massiva d’habitatges i segones residencies fa que hi hagi més demanda. A més l’aigua que surt dels edificis no s’aprofita dins el cicle de l’aigua, per tant el balanç és molt negatiu.

Economia:

L’aigua és un bé preuat que no es paga proporcionalment al seu valor real. Al disminuir les reserves d’aigua, el preu puja i per això es fa cada cop més necessari l’estalvi. A l’utilitzar menys aigua també consumim menys energia per escalfar-la.

Comunitat:

L’aigua és fonamental per la nostra existència i assegurar-ne la seva puresa i quantitat és un imperatiu que no podem ignorar.

Tipus d’aigua segons el seu ús:

  1. Aigua potable: compleix o supera els estàndars de la EPA i esta aprovada pels ens locals. Prové de la xarxa muncipal.
  2. Aigua no potable: aigua que no compleix els estàndars per al consum humà. 
  3. Aigua pluvial o d’escorrentía: corrent d’aigua pluvial superficial que prové de les precipitacions, recorre les clavegueres i retorna a un cos d’aigua. NO esta considerada potable.
  4. Aigua gris: aigua residual provinent  de les banyeres, dutxes, lavavos, rentadora, rentavaixelles. És a dir, les aigues residuals que no passen pel vàter. En general, però, no es considera aigua gris la de les piques de la cuina.
  5. Aigua negra: aigues procedents de vàters i urinals així com la pica de la cuina. L’aigua de fregar el terra també es considera negra.


Estratègies per reduïr el consum d’aigua interior 

  1. Utilitzar aparells eficients, reguladors de cabal, controls electrònic, vàter de compostatge (sec), o urinaris sense aigua. 
  2. Utilitzar l’aigua no potable, és a dir, aigua de pluja pels vàters i urinaris. 
  3. Instal·lar contadors per mesurar el consum i localitzar fuites.


 Estratègies per reduïr el consum d’aigua exterior 

  1. Escollir plantes natives locals, necessiten menys fertilitzant, pesticides i afavoreixen la fauna local.
  2. Fer Xeriscaping: concepte per definir paisatgisme integral amb l’objectiu de crear un paisatge que necessiti poc o gens de reg.
  3. Definir zones per a cada tipus de paisatge
  4. Paviments porosos: retenen la humitat i disminueixen l’evaporació.
  5. Evitar la gespa, ja que requereix molta aigua i manteniment
  6. Seleccionar un tipus de rec eficient. El reg per goteig té un rendiment del 90% enfront del 65% del reg convencional i establir un horari de reg.
  7. Utilitzar aigua no potable (aigues grises i de pluja)
  8. Instal·lar contadors, monitoritzar el consum i localitzar les fuites.
Estratègies per reduïr el consum d’aigua processada 

  1. Utilitzar aparells eficients.
  2. Utilitzar aigua no potable: aprofitar les aigues grises i de pluja.
  3. Instal·lar contadors per monitoritzar el consum.